|
 

Joan Font

Fotos Joan Font (Trial)

Joan Font

HISTORIAL D’EN JOAN FONT

En Joan Font, nascut al 17 Maig 1946, és el més veterà dels pilots de Gallifa de l’època actual.

Podríem dir que la seva afició per les motos és innata, tant com la seva afició per la muntanya.

Amb 18 anys ja es passejava pels camins de muntanya amb el seu scooter Lambretta fins on l’hi permetia la seva mecànica de carretera.

Un dia del 1966 es va trobar, pels voltants de la muntanya del Tibidabo, amb uns altres motoristes que anaven amb unes motos estranyes, fins llavors mai vistes i que eren molt més adequades per moure’s fora de la carretera. Eren les primeres Bultaco de Trial, les Sherpa T.

No s’ho va pensar gaire i tot seguit va adquirir una Bultaco de trial, una Sherpa T “Sammy Miller” de 4 velocitats i amb ella va començar a aprendre a practicar el trial.

En aquells temps, aquesta mena de motos servien per a tot, en Joan la tenia aparcada a la porta de casa i un dia l’hi van robar.

L’afició però, ja havia arrelat en ell, es va comprar una altra Bultaco Sherpa, aquesta del nou model de 5 velocitats i va començar a participar en competicions de la nova especialitat, el trial, que de moment es feia als voltants de Barcelona, era l’any 1967.

La seva afició a la moto de muntanya el va empenya a participar als 2 Dies de Tot Terreny d’Arenys de Mar que van transcorre per la Serralada Litoral, el Corredor i El Montseny.

Per poder competir millor, va demanar a l’Oriol Puig Bultó (cap del departament de disseny de Bultaco), un volant d’inèrcia mes petit i un pinyó de sortida del motor mes gran, per millorar la velocitat de la seva Sherpa i fer-la més adequada a l’especialitat del Tot Terreny (actualment Enduro). Va aconseguir acabar la cursa.

Com que en trial no ho feia gens malament, en Pere Pi, cap del Departament d’ Investigació i Desenvolupament de Montesa i pilot principal de la marca, es va fixar en aquell jove pilot i l’hi va proposar un canvi de marca.

Cal dir que en aquella època la rivalitat entre Montesa i Bultaco era molt forta i intensa, la casa de Sant Adrià del Besòs havia agafat avantatge i els d’Esplugues de Llobregat no es volien quedar endarrerits, van treure al mercat la nova Montesa de trial, la Cota 247 i volien muntar un equip de diversos pilots, capitanejat pel mateix Pere Pi, Campió de Espanya de moto cross, que pogués donar èxits a la marca.

Així doncs, en Joan Font, que ja havia començat la temporada sobre la seva Bultaco, va entregar la Sherpa a canvi d’una de les noves Cota 247 de Montesa, amb el compromís, per part del fabricant, de fer-li el manteniment de la màquina i anar-li incorporant les millores que s’anessin produint, així com el disposar d’una moto nova quan es produís una millora important del nou model de trial.

L’any 1972 els tractes verbals es materialitzarien amb la signatura d’un contracte en el que s’especificaven les condicions que ja em comentat i unes primes, segons el lloc obtingut en cada competició i unes altres per desplaçament.

En Joan Font passaria a ser pilot oficial de la marca de Esplugues amb tots els “ets i uts”.

La nova especialitat havia arrelat ràpidament i la primavera de l’any 1968 en Font es va incorporar a l’equip oficial que es desplaçava a totes les proves dels campionats de Catalunya, Espanya i fins i tot a alguna del d’Europa.

Ambdues marques catalanes havien decidit deixar en segon terme les especialitats d’asfalt i jugar totes les cartes en el nou món, les motos de muntanya, per continuar la seva lluita fratricida. Ben aviat s’hi afegiria la tercera en discòrdia, la casa Ossa, amb sèu a la Zona Franca de Barcelona.

Amb l’aparició del Seat 600 i les noves perspectives de l’economia espanyola les motos de carretera havien començat a perdre mercat i els nostres fabricants, amb bona visió de futur, van veure que aquest anava lligat a les motos de muntanya.

A més del pilot número 1 de la casa en Pere Pi, a l’equip hi havia en Joan Bordas, en Jordi Permanyer (fill petit del fundador de la marca), en Jordi Ros, l’Oriol Guixà, en Jordi Rabasa (net del fundador de Derbi), en Xavier Blanch, en “Polin” Milà (fill de l’enginyer de la casa, en Leopold Milà) i el nostre protagonista: en Joan Font.

L’equip, també va començar a participar a les curses de tres dies de trial que, a semblança dels Sis Dies de Escòcia es van iniciar al 1971 amb els Tres Dies de Santigosa i l’any següent s’hi van afegir els Tres Dies del Cingles.

Aquesta mena de curses de llarga durada, varen tenir molt de ressò i els millors pilots de l’època (els britànics) es desplaçaven a Catalunya per prendre-hi part.

Com a membre de l’equip Montesa, en Joan Font també va participar en alguna competició de Moto Cross Resistència, concretament a las 6 Hores de Cardedeu del any 1969, amb el model Cappra 360 de la marca catalana, fent equip amb en Joan Bordas.

Al febrer del 1973, va aconseguir la victòria al Trial del Corn, que es va fer a prop de Cornellà i l’any següent, va ser el guanyador de la categoria de fins a 175cc d’una classificació conjunta que es va fer entre els Tres Dies de Santigosa i els dels Cingles, amb una Cota 123 amb més cilindrada, prototip de la futura Cota 172.

El seu millor resultat en una prova del Campionat de Espanya va ser una setena posició.

A mesura que les motos de la marca anaven evolucionant, va pilotar diferents models de Montesa: les Cota 247, 123, 172 i 348, moltes d’elles en estat de prototipus.

No es perdia cap dels trial que es feien a Catalunya, fins que el 1977 va decidir que ja era l’hora de retirar-se de la competició, però no de la pràctica del motociclisme.

Ja era soci del Moto Club Cingles de Bertí, va continuar practicant el trial amb els altres socis i va passar a formar part de la junta directiva del moto club per col·laborar en la organització del trial de Gallifa i dels Tres Dies dels Cingles, que aquest organitzava pels voltants de Gallifa, Sant Feliu de Codines i Sant Quirze de Safaja, sota la llarga presidència de l’Alfons Vilanova, fundador de la entitat.

Va continuar formant part de la junta directiva al moto club durant el mandat d’en Joan Carles Esteve.

Actualment, encara te una Montesa de trial, una Cota 310 amb la que surt alguna vegada a voltar per la muntanya.

Aquest model, la 310, va ser una de les darreres versions de la Montesa Cota, abans que la marca catalana es fusionés amb la japonesa Honda, per tant podem dir que el nostre protagonista a conegut els models de trial de Montesa des del començament fins al final i durant bastants anys, va col·laborar en l’evolució i la millora d’aquest model, que va donar prestigi mundial a la marca catalana.

Com dèiem al començament, la seva vocació per la muntanya és innata i ara practica l’excursionisme amb regularitat, no hi ha setmana que cada dimecres no s’enfili a algun cim amb altres companys del Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines.

Darrera actualització 24.08.2012 | 12:15